sábado, 28 de mayo de 2011

Sembla que tot canvia però no canvia res...


Des de ben petits ens han fet creure que estàvem en democràcia, des de l'escola o a casa sempre ens repetien que tenim llibertat d'expressió i que vivim en un estat democràtic.

Nosaltres innocents, ens ho creiem i ens pensàvem que èrem uns afortunats respecte a d'altres països del tercer mòn on s'apallissava a la gent per oposar-se a un govern o estat. 

Creiem que aquí vivíem en un estat del benestar a on mai faltaven recursos per a ningú, però al fer-nos grans ens anàvem adonant que aquell paradís a la terra era una fal·làcia que ens havien inoculat de petits per fer-nos creure que existia la justícia social, la divisió de poders o la llibertat d'expressió. 

Mica en mica, van caient tots els mites a marxes forçades, i veièm com tots aquells personatges que ahir semblaven persones decents amb americana i corbata, ara es treuen la careta i s'ens pixen a la boca amb l'ajuda subvencionada dels governs europeus o de la pròpia Unió Europea. 

Després de veure la brutalitat policial amb què han actuat els mossos d'esquadra contra gent del poble que es queixen de l'actual sistema de les coses, la pregunta obligada que ens hem de fer tots és: Què ha canviat d'ençà de la dictadura? M'atreveixo a dir que han canviat les formes però no el fons, segueixen atonyinant als que no pensen igual i imposant lleis i normes sense dur-les a referèndum. 

Democràcia al meu entendre no és votar cada quatre anys i callar, sinó que ha de consistir en poder votar cada assumpte important per a la ciutadania. El poble català vol la mat? referèndum! El poble català vol la independència? referèndum! El poble català vol les vegueries? referèndum!

La veu del poble ha de ser escoltada cada dia, no només un cop cada 4 anys, i això com s'aconseguirà? Vet aquí el problema principal, ens hem de posar d'acord i aconseguir canvis reals. Només una democràcia radical, i empro aquest concepte referint-me a anar a l'arrel dels problemes, és l'única alternativa viable per acabar amb les sangoneres i començar a posar entre reixes a tots els culpables de l'estat actual de les coses.

martes, 17 de mayo de 2011

Breaking Bad o què estaries disposat a fer pels teus?


Si la setmana passada estrenava blog parlant de col·libris i subtileses per l'estil, aquesta parlaré d'una gran sèrie anomenada Breaking Bad. Aquesta història narra la vida de Walter White, un científic a qui van apartar del seu projecte i a qui li diagnostiquen un cancer de pulmó. A partir d'aquí, comença la seva relació amb el món de la droga i de la metanfetamina en particular, amb l'objectiu de fer diners ràpidament per a  la seva família, ja que pel que sembla, no li queda gaire temps de vida.

La pregunta que et plantejes després de veure aquest argument és: Què faries tu pels teus? Series capaç d'entrar en el món de la droga per subvencionar als que depènen de tu? I si ningú depèn de tu, estaries disposat a fer el que fós per ajudar a algún ésser estimat? Fins a quin punt el protagonista ho fa pels seus? 

Aquestes preguntes són de difícil resposta ja que, fins que no et trobes en una situació límit, no saps quina serà la teva reacció. Està bé però, de totes maneres, reflexionar-hi ja que mai se sap el que la vida et depararà.

Sèrie 100% recomanable per a tots aquells que vulguin veure quelcom diferent a les típiques telenovel·les de tarda.






martes, 10 de mayo de 2011

Un blog surrealista







Obro aquest blog surrealista per publicar-hi cançons, poemes, articles d'opinió, obres d'art i demés per filosofar i reflexionar una mica sobre el món contemporani en el que, per sort o per desgràcia, ens ha tocat viure.

I, per anar fent boca aquí us deixo la lletra de la cançó de Quimi Portet, Ales de Col·libri:


"Ales de colibrí" i subtileses per l´estil
gasta el poeta fi per a amanir belles cançons,
(...i el públic ho troba "sublim").

Tot provant de fer-ho be
(que aspirem a ser bons com ell),
en Puntí fa "marramiau" i jo canto a Sabadell
(... i en Sisa folla com un foll).

"Ales de colibrí"; que et donguin per l´engonal;
a tu, a qui et va parir i a la concòrdia universal,
i a la concòrdia universal.